Cuina familiar

La cuina familiar és una peça fonamental de l’habitatge. No només es tracta del lloc on es cuina i es menja, també delimita funcions com ara les d’ubicar a nens petits puguin jugar a terra, nens en edat escolar que facin els deures a la taula o que juguin en un jardí adjacent.

La cuina familiar ha d’estar ben connectada amb els accessos a l’exterior, tant per reduir les distàncies necessàries per a introduir les compres, com per retirar les galledes d’escombraries, tenir un accés còmode a una segona nevera-congelador i accés al jardí exterior per menjar a aire lliure o fins i tot preparar menjars a l’exterior, etc.

En cas de cuines americanes o menjador-cuina, la zona d’accés ha de ser la delimitada com a menjador, per tal d’evitar hostes caminant per la zona de treball de la cuina.

Molts propietaris subestimen la quantitat de temps que empren en la cuina cada un dels membres de la família, i acaben situant la cuina en llocs poc pràctics i mal orientats, mentre que atorguen un lloc privilegiat a la sala de menjador que, a menudosólo es utilitza un parell de cops l’any. A excepció dels propietaris d’alt nivell adquisitiu que poden permetre contractar personal o serveis de restauració externs, un menjador independent s’ha convertit en gran mesura un anacronisme per a la majoria de les famílies. El menjador independent també implica molta més feina en la col·locació i neteja de la taula. En aquest sentit, les cuines modernes aposten per integrar el menjador i la cuina en un espai comú delimitat per una barra americana.

Un dels elements essencials per a la cuina-menjador, que no pot ser sobreestimat, és disposar d’una separació entre l’àrea de cuina i menjador, amb un mínim de 1,20 m. d’altura. Això pot prendre la forma mitjançant un prestatge amb uns armaris superiors o un emmagatzematge d’aquesta alçada, davant del menjador. Aquest element de pantalla permet que mentre s’estigui assegut a la taula del saló, menjant, s’amagui l’inevitable desordre creat en servir un dinar.