Una distribució funciona quan pots preparar el menjar, obrir els mobles i passar per la cuina sense fer apartar qui hi treballa. Per comparar una línia, una L, una U i una illa, dibuixa la mateixa estança amb els mateixos electrodomèstics. Mantingues visibles la porta, les finestres i el pas a les altres habitacions. Així podràs valorar quin espai aporta cada proposta i quin recorregut fas quan agafes, rentes, talles i cuines els aliments.
Una línia que deixa lliure el centre
La cuina lineal agrupa l’equipament en una paret. Té sentit en una estança estreta o oberta a una zona on vols posar una taula. Reserva superfície de preparació a prop de l’aigüera i de la placa. Situa les columnes en un punt on les portes puguin obrir sense perdre aquest tram. Tenir taulell prop de la nevera ajuda a descarregar les bosses quan arribes de comprar.
Si el front acaba contra una paret lateral, dibuixa la porta de la nevera oberta i consulta’n la fitxa. Pot requerir marge per extreure els calaixos. Repeteix la prova amb el rentavaixelles i el forn. Les portes abatudes ocupen espai i poden coincidir amb el pas a la terrassa o amb el lloc on vols seure.
Una L per alliberar un costat de l’estança
La L ocupa dues parets contigües. Et permet aprofitar el lateral lliure per posar-hi una taula petita o deixar-lo com a zona de pas. A l’angle, comprova com obren les portes i els calaixos dels mòduls veïns. La manera de resoldre aquest racó condiciona la resta de mòduls. Demana que t’ensenyin a la botiga el mecanisme previst i què hi cap a dins.
Si una branca queda sota la finestra, comprova el gir de la fulla, l’aixeta i els tiradors. També importa on acaba cada tram. Una columna a l’extrem pot separar visualment la cuina. Un taulell a la mateixa alçada en tots dos costats dona una superfície de treball contínua quan la cantonada queda lliure.
Una U amb diversos fronts de treball
La U ocupa tres costats i permet reservar funcions diferents a cada tram. Abans d’augmentar el nombre d’armaris, comprova el passadís amb el forn, el rentavaixelles i els calaixos oberts. Una simulació amb cinta a terra ajuda a veure com es creuaran dues persones. Utilitza les fondàries reals dels mobles i marca-hi també la volada del taulell i els tiradors.
Compara què guanyaries amb dos fronts paral·lels o deixant un lateral lliure. Cada cantonada afegeix una trobada de mobles i una altra de taulell. Si l’entrada queda en un extrem, deixa espai perquè algú pugui servir-se un got d’aigua mentre una altra persona cuina.
Illa o península segons el pas i les connexions
Una illa pot servir de superfície de preparació, emmagatzematge o zona de menjar. Per provar-la, marca a terra el perímetre acabat i posa una cadira on hi aniria un tamboret. Prova l’obertura dels calaixos i amida el pas amb algú assegut. Una península es recolza per un costat i pot encaixar si el recorregut principal condueix al menjador.
Si vols portar aigua, electricitat o extracció al centre, revisa el traçat amb l’instal·lador abans de comprar els mòduls. Una illa de preparació amb calaixos pot simplificar la feina i mantenir els aparells principals a la paret. Demana el plànol a la botiga i comparteix amb GiroCuines la versió que estàs valorant per comprovar passos i connexions.
Fes servir el mateix nombre de mòduls en comparar les dues opcions finalistes. Marca al plànol les superfícies de treball que quedarien lliures i les que ocuparien els aparells petits. Si dubtes entre una illa i una península, prova tots dos recorreguts a casa. Para taula i recull els plats seguint els passos que hauries de fer amb cadascuna. Veuràs si l’accés al menjador queda lliure quan fas servir l’aigüera.
Si fas servir un forn sota el taulell, marca també on deixaràs una safata acabada de treure. Prova aquest gest abans de decidir on acaba el tram de treball.
Per veure altres distribucions, consulta la guia de planificació de cuines d’IKEA.
